"La falda escolar obligatoria, contraria al espíritu de la ley"

"La falda escolar obligatoria, contraria al espíritu de la ley" titular de la noticia aparecida en la web de 20 minutos: http://www.20minutos.es/noticia/336970/0/falda/escolar/ley/

No entiendo como en el siglo XXI aún obligan a llevar uniforme a los estudiantes, eso va en contra de la libertad de elección de que ropa llevar y, en esta noticia dice que:

* Entorno al 70% de las alumnas de centros concertados con uniforme la debe llevar por norma.
* Esto va en contra del principio de igualdad incluido en la LOE.
* El Ministerio de Educación dice que son los consejos escolares de los centros los que deciden cómo debe ser el uniforme.

Eso es absurdo y discriminación hacia las niñas/chicas adolescentes que no pueden llevar pantalones.

Espero que esta noticia haga reflexionar o pensar, aunque solo sea un poco, en este tema tan absurdo que a mí me molesta tanto: los uniformes en los menores.

Noves figures.

Han aparegut, sobre tot entre els adolescents, unes noves figures que ens fan pensar en els antics pirates: el Hacker i el Cracker. El hacker busca obrir els sistemes informàtics a tothom; el cracker actua amb la finalitat de rebentar-los. Aquests perfils informàtics estan tocant amb el delicte el primer i dins de la criminalitat informàtica el segon. Tots aquests aspectes s’estan regularitzant recentment amb lleis.

L’ordinador com una eina de diversitat.

L’ordinador permet parar-se a pensar sobre un tema a resoldre sense paralitzar la classe, respectarà el seu ritme d’aprenentatge, només ell s’adonarà del errors que pugui cometre, però no el ridiculitzarà sinó que segurament l’animarà a seguir oferint-li ajudes o rebrà algun missatge positiu quan resol correctament. Això té un efecte motivador important en els alumnes.

La correcció és molt més ràpida e immediata que quan fa en paper i llapis, li dona al mestre i aquest li torna corregit, per tant més eficaç.
En relació als alumnes amb problemes d’escriptura i de presentació, l’ordinador pot millorar molt el seu treball. Els permet corregir els errors ortogràfics i gramaticals i els resultats finals acaben sent bons com els de qualsevol altre estudiant.

Alfabetisme.

El concepte tradicional d’alfabeisme es veu modificat degut als canvis que les noves tecnologies de la informació i de la comunicació han produït en la nostra societat. L’alfabetització tradicional consistia en dotar a les persones dels codis de la lectoerscriptura perquè era el que es requeria en la societat per poder desenvolupar-se adequadament. Avui en dia és necessari dominar altres codis per poder participar en molts àmbits de la vida social actual.

Els videojocs

Des de que van aparèixer han tingut molt mala premsa per part del món educatiu i de gran part de la societat, però les coses no solen ser males o dolentes, sinó que depèn de l’ús que se’n fa d’elles. És veritat que cal controlar quin tipus de jocs, temàtiques, temps que s’hi dedica a ells i complementar amb altres tipus de diversions i jocs, però els nens/es s’ho passen molt bé jugant amb els videojocs i cal aprofitar el que ofereixen de positiu. Poden millorar la capacitat de pensar més àgilment, treballen l’atenció i concentració, poden practicar habilitats de resoldre problemes i situacions i inclòs poden jugar col·lectivament, promovent la cooperació, ja sigui en una mateixa consola, o amb diverses conectades a la vegada mitjançant internet en les consoles de sobretaula o inalàmbricament (bluethoot, infrarojos, ...) en les consoles portàtils.

Breu recorregut al llarg de la Historia.

En un principi es donava la tradició oral, posteriorment l’escriptura va fer que quedés fixada la transmissió oral, la impremta la va generalitzar, el telègraf va retallar distancies, el telèfon va afegir la veu, la radio la va universalitzar, la TV va imposar la imatge real sobre la paraula. Com a mitjà de comunicació massiu va revolucionar tot el que fins a les hores es coneixia. Però és l’ordinador el que no solament unifica la paraula, el so i les imatges, sinó que a més introdueix realitat simultànies i realitats virtuals. És el mitjà de comunicació de masses més poderós de tots els temps.

Recordant el passos de l’ordinador.

Em recordo quan feia primària i va entrar per primera vegada un ordinador a la meva escola i dic un, perquè era un exclusivament, estava a la secretaria i ens feia anar una mestra en grupets de cinc en cinc a la secretaria un cop per setmana al “Taller d’ordinador”. Poc a poc es va crear l’aula d’informàtica, a la que ens desplaçàvem la meitat dels alumnes de la classe un cop per setmana a fer el taller. Un temps després ja hi podíem anar a passar a l’ordinador algun treball de socials o naturals, o algun text. Ara ja veig que a l’escola on faig les pràctiques ja hi ha un ordinador per aula. Hem d’arribar a que l’ordinador formi part del material habitual per aprendre.

Noves oportunitats.

Les noves tecnologies proporcionen als alumnes noves oportunitats per a la interacció social que va més enllà de la relació amb el company, l’amic, el veí , el conegut; poden relacionar-se amb altres persones de la seva mateixa edat o no, dels seus mateixos interessos o no, que viuen al mateix barri, o a l’altra punta de la seva ciutat , país o del planeta. A més possibilita la relació al mateix temps de persones ubicades en diferents parts del món. Això obre grans oportunitats en el món educatiu. Permet també de les coses que li poden interessar o fer treballs de classe, encara que siguin molt bàsics i simples, com buscar una vida d’un personatge que estiguin treballant a classe.

Jclic ? No hi veig molta utilitat a aquest programa

No m'agrada gaire aquest programa. Crec que per a aconseguir vons exercicix en el Jclic t'ho as de currar molt i no val la pena passar-se tan de temps per fer un exercici que es pot resoldre en un minut.

Em van costar una mica més d'una hora fer les activitats del Jclic sobre el educlip, i es podrien haber fet molt més bé, però hauria calgut molt més temps. No m'agrada passar-me tant de temps fen una cosa que després es resol en un moment.

Els textos en els nous mitjans de comunicació.

Els nous mitjans de comunicació internet i la telefonia mòbil han modificat les maneres de comunicar-se entre la gent i sobretot entre els joves. Aquestes noves formes de comunicar-se han fet aparèixer noves formes de textos com les pàgines web, correus electrònics, xats, missatges de mòbil, blocs… aquestes noves maneres d’ús de la llengua estan condicionades per la finalitat, solen ser converses ràpides, immediates i amb un teclat petit en el cas del mòbils. Solen ser textos breus i de l’àmbit quotidià, s’utilitzen abreviatures, signes matemàtics. Això mateix succeeix en els xats.